La política cada día te sorprende más y te muestra actos tan esperpénticos como el protagonizado en la clausura de la última cumbre iberoamericana entre la delegación española y el "gorila" Chávez. A mí personalmente me generó una especie de risa y vergüenza ajena.
La actitud del rey pudo ser (de hecho fue) inadecuada diplomáticamente hablando pero es que teniendo a Chávez al lado es para coger y enviarlo al quinto pino. Chávez el mejor ejemplo de neo-populismo, es una persona que solo pensar que si viviera en Venezuela tengo que aguantarlo 3 horas en la TV me da horror. Disfrazado de pseudo-socialista del siglo XXI itica las multinacionales extranjeras (nada en contra a esto) cuando él quiere comprar al restos de países sudamericanos "a golpe de talonario" que le proviene del petróleo.
Pero dejando esto a parte, uno puede discrepar siempre de otro. Al fin y al cabo eso es política democrática discrepar en libertad. Yo discrepo profundamente de Aznar (y en ciertos temas de ZP) pero no voy a llamar "fascista" a Aznar porque no tengo la misma idea de democracia y libertad que yo. de hecho hay términos menos agravantes para decir lo mismo sin tener que desgastar gratuitamente un término tan lamentable como es "fascista" o "genocida". Eso no lo entendió el "bolivariano" Chávez y su mundo particular mostrando su verborrea y mala educación mas propia de un "salsa rosa" que indignó a nuestro jefe de estado que reaccionó con la famosa frase de forma tremendamente inadecuada pero también tremendamente humana. Mi forma política de pensar es republicana, siempre he pensado y pienso ue la república es la mejor forma de estado pero ante actos como este soy "monárquico por un día".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Pues estoy de acuerdo contigo, pero la reacción del rey me pareció de verdulero de mercado. Y es que las personas llegan a unas edades que empiezan a chochear, jeje.
Pues a mí la rección del Rey me pareció muy acertada. Muy poco diplomática,eso sí, y no sé que consecuencias conllevará.
Pero creo que hizo bien en plantar cara a Chávez.
Saludos!
Crec que lamentablment es barregen ací dues coses:
-Els sentiments "nacionals", és a dir, la identificació d'alguns d'Espanya amb el monarca i amb Aznar.
-Republicanisme front a Monarquisme.
Suposant que els mitjans de comunicació de masses presentaren Hugo Chávez com ara a Camps, estic segur que molts valencians es repensarien el seu discurs.
Al respecte he escrit una entrada al meu bloc: http://paisvalenciapersempre.blogspot.com/
a data de dimecres, desembre 26, 2007.
Salut i República!
salut i república company!!!
Tens raó en que esta situació va lligada amb el tema de les crítiques al la monarquia en el context de la crema de fotos del rei pero, ojo, les crítiques no provenen tan sols dels sectors republicans sinò també de sectors ultradretans com el "amigo Federico" demanant la seva abdicació.
Tot i això jo a Joan Carles I no el vincule amb Aznar, inclos es diu que li caia prou antipàtic al monarca. Però estic d'acord en que tant ell com ZP es veuen obligats a defendre'l tot i tindre una forma de pensar abobinable però dons del joc democràtic.
De totes formes per a Chavez aquest tema ha pasat a deixar de ser prioritari desprès del desastròs resultat personal que li ha suposat els resultats del referendum. Necesita restablir els contactes amb espanya i deixar de banda el discurs del rei. Prou se li complica les coses amb els seus propis aliats.
Bé, en part pense que quan se'ns fa veure que el "republicanisme" no és sols cosa d'uns, diguem-ne "radicals d'esquerres", sinó també d'uns "radicals de dretes" en realitat s'està desvirtuant tot el discurs de l'autèntic republicanisme històric de l'Estat. Vull dir que en part considere que no és cert que l'extrema dreta siga "republicana". La "República" té en el seu si valors tan nobles com la igualtat, la fraternitat i la llibertat, que no crec que un discurs de dretes o extrema dreta puga assolir.
Crec, per tant, que el que volen "gent" com Jiménez Losantos i César Vidal realment és fer veure que la dreta no perdona al rei que ens portés a una democràcia i d'aquesta manera en realitat l'acaben defensant, ja que el converteixen en una mena de "salvapàtries" defensor de la democràcia, cosa que des de les esquerres considerem completament falsa.
El republicanisme és moltíssim més que voler tindre un rei o no, va molt més enllà, són els seus valors, les seues consideracions, la seua filosofia, les seues arrels, el seu fonament il·lustrat, els seus fonaments humanístics, de llibertat personal i col·lectiva, etc. Però de tot açò podríem parlar-ne durant tot un curs d'un semestre d'universitat... Segur que ens donaria per a molt.
Publicar un comentario